Avui hem tingut el segon seminari de l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció Educativa a la Primera Infància, II. Durant aquest, hem treballat sobre el llibre Entramados de l'autora Meritxell Bonàs i la seva colla, i més concretament el capítol "Les esperes". D'aquesta manera, la nostra professora, Antònia, ens ha proposat inventar una situació quotidiana i rutinària de la vida d'aula en que els infants haguessin d'esperar.
Personalment, crec que la història que mostraré a continuació, narra la bellesa i riquesa de situacions diàries que val la pena aturar-se per fixar-hi la mirada de manera més sostinguda, ja que d'aquesta forma podrem captar les diverses situacions d'aprenentatge espontani que es creen i que enriqueixen l'infant partint de contextos com ara la neteja del material emprat, com és el cas del relat que presentem a continuació.
VIVINT ELS MOMENTS
La classe dels Caragols de quatre anys, just ha finalitzat la proposta plantejada per la mestra, relacionada amb el racó artístic. Pinzells, plats i gots de plàstic, es troben tintats de molt colors que es mesclen entre sí creant d’altres encara més vistosos. És l’hora de l’esmorzar i la mestra els demana que recullin els materials que han fet servir durant la proposta. Tots els infants, es posen mans a l’obra i comencen a recollir. La Maria s’aproxima a la pila per rentar-se les mans. La seva expressió de la cara, reflecteix que està molt fresquesta, però encara així s’atura una estona per gaudir-la. Ara es posa el sabó a les mans i frega l’una amb l’altra. La Maria es queda observant de manera detinguda i entusiasmada les bombolletes que es formen entre els seus dits; fins i tot podem captar la bona oloreta que fa aquest sabó de mel.
De sobte, apareix la Noelia, la seva millor amiga des de que anaven a l’escoleta. Ambdues coincideixen en la pila però la Noelia vol rentar els seus pinzells. Aquesta els posa baix l’aixeta mentre la Maria es renta les mans. Sense necessitat de la paraula, com si existeixi una mena de diàleg intern i silenciós, i amb un elevat grau de compenetració, ambdues amigues es somriuen. Pareix com si a la Maria no li importés que la seva amiga li estigués tintant les mans del color groc del pinzell.
S’escolta un renoi a l’exterior; són els seus companys que ara es donen presa per arribar prompte al menjador per esmorzar. Hi ha molt de soroll, però això pareix no afectar a les dues nenes que queden absortes en la situació distesa que estan compartint. Ambdues amigues miren entusiasmades com l’aigua ha canviat ara a un color més vermell mentre toquen els pels del pinzell; la seva textura és molt suau, fins i tot fa pessigolles. Pareix que el temps s’agüés detingut per aquestes nenes. La situació tan especial que estan vivint, contrasta dràsticament amb el soroll i la presa que es palpa a l’exterior.
Després de diversos minuts, de sobte s’escolta un crit sec de fons; és la seva mestra: “Vinga nens, doneu-vos presa que hem d’esmorzar!!”. Aquest magnífic clima de comprensió, acceptació i confiança entre la Maria i la Noelia es veu interromput per la falta d’espera i la no atenció a moments especials com aquest. Les dues amigues s’afanyen, tanquen l’aixeta, sequen els pinzells a la tovallola i surten corrents. Tristament, pareix com si la mestra no tingués en compte el significat de la paraula que dóna nom a la classe; els caragols...
A tall de conclusió, tal i com podem veure al relat, situacions quotidianes i rutinàries com ara el moment de neteja del material i d’higiene personal, poden propiciar moments espontanis d’aprenentatge molt enriquidors pels infants com ara de conversa, d’aturar-se a observar, de creació de vincles i lligams afectius amb els companys i/o la mestra, d’exploració, entre d’altres. És per això, la importància que el mestre permeti als infants aquest temps d’espera d’intercanvi de diàlegs perquè suposen contextos d’aprenentatge ideals pels infants, encara que a priori pareguin situacions rutinàries i absentes d’aprenentatge.
Personalment, crec que la història que mostraré a continuació, narra la bellesa i riquesa de situacions diàries que val la pena aturar-se per fixar-hi la mirada de manera més sostinguda, ja que d'aquesta forma podrem captar les diverses situacions d'aprenentatge espontani que es creen i que enriqueixen l'infant partint de contextos com ara la neteja del material emprat, com és el cas del relat que presentem a continuació.
VIVINT ELS MOMENTS
La classe dels Caragols de quatre anys, just ha finalitzat la proposta plantejada per la mestra, relacionada amb el racó artístic. Pinzells, plats i gots de plàstic, es troben tintats de molt colors que es mesclen entre sí creant d’altres encara més vistosos. És l’hora de l’esmorzar i la mestra els demana que recullin els materials que han fet servir durant la proposta. Tots els infants, es posen mans a l’obra i comencen a recollir. La Maria s’aproxima a la pila per rentar-se les mans. La seva expressió de la cara, reflecteix que està molt fresquesta, però encara així s’atura una estona per gaudir-la. Ara es posa el sabó a les mans i frega l’una amb l’altra. La Maria es queda observant de manera detinguda i entusiasmada les bombolletes que es formen entre els seus dits; fins i tot podem captar la bona oloreta que fa aquest sabó de mel.
De sobte, apareix la Noelia, la seva millor amiga des de que anaven a l’escoleta. Ambdues coincideixen en la pila però la Noelia vol rentar els seus pinzells. Aquesta els posa baix l’aixeta mentre la Maria es renta les mans. Sense necessitat de la paraula, com si existeixi una mena de diàleg intern i silenciós, i amb un elevat grau de compenetració, ambdues amigues es somriuen. Pareix com si a la Maria no li importés que la seva amiga li estigués tintant les mans del color groc del pinzell.
S’escolta un renoi a l’exterior; són els seus companys que ara es donen presa per arribar prompte al menjador per esmorzar. Hi ha molt de soroll, però això pareix no afectar a les dues nenes que queden absortes en la situació distesa que estan compartint. Ambdues amigues miren entusiasmades com l’aigua ha canviat ara a un color més vermell mentre toquen els pels del pinzell; la seva textura és molt suau, fins i tot fa pessigolles. Pareix que el temps s’agüés detingut per aquestes nenes. La situació tan especial que estan vivint, contrasta dràsticament amb el soroll i la presa que es palpa a l’exterior.
Després de diversos minuts, de sobte s’escolta un crit sec de fons; és la seva mestra: “Vinga nens, doneu-vos presa que hem d’esmorzar!!”. Aquest magnífic clima de comprensió, acceptació i confiança entre la Maria i la Noelia es veu interromput per la falta d’espera i la no atenció a moments especials com aquest. Les dues amigues s’afanyen, tanquen l’aixeta, sequen els pinzells a la tovallola i surten corrents. Tristament, pareix com si la mestra no tingués en compte el significat de la paraula que dóna nom a la classe; els caragols...
A tall de conclusió, tal i com podem veure al relat, situacions quotidianes i rutinàries com ara el moment de neteja del material i d’higiene personal, poden propiciar moments espontanis d’aprenentatge molt enriquidors pels infants com ara de conversa, d’aturar-se a observar, de creació de vincles i lligams afectius amb els companys i/o la mestra, d’exploració, entre d’altres. És per això, la importància que el mestre permeti als infants aquest temps d’espera d’intercanvi de diàlegs perquè suposen contextos d’aprenentatge ideals pels infants, encara que a priori pareguin situacions rutinàries i absentes d’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada