Reflexions finals de l'assignatura!

En aquesta darrera entrada de blog de l'assignatura de El pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021), m’agradaria fer una petita reflexió personal sobre tot el que m’ha aportant i el que he après gràcies a haver-la cursat durant el tercer curs de la carrera de grau d’Educació Infantil.

Personalment, he de dir que gràcies a aquesta, he pogut adquirir molts coneixements i aprenentatges sobre com aproximar i treballar amb els més petits el pensament matemàtic a l’aula d’infantil. Aspectes que abans desconeixia que podien tenir una implicació formativa vinculades amb aquesta àrea del saber, crec que ara a poc a poc estic adquirit una mirada didàctica envers aquest aspecte.

A més a més, ara he pogut aprendre quins conceptes i coneixements han d’adquirir els infants vinculats amb aquesta disciplina, segons l’edat, per tal d’adaptar les diferents propostes i activitats a les seves necessitats i requeriments, ajustats segons el seu nivell maduratiu i necessitats individuals. D’aquesta manera, he sabut apreciar que realment tot el que ens envolta són matemàtiques i que només hem d’ensinistrar la nostra mirada per tal de saber captar-ho.

En relació amb això, m’agradaria mostrar-vos un reportatge molt interessant que vaig veure fa un parell de setmanes al programa de Cuarto Milenio de la quatre i que ara us vull mostrar, perquè li vaig veure ràpidament un implicació directa amb les matemàtiques i em va ajudar molt a creure que realment tot el que ens envolta són matemàtiques. Aquest reportatge parla sobre la ciència de la Cimàtica, què és una disciplina que tracta de demostrar que l’ordre de l’harmonia apareix en totes les estructures de la realitat. Per tal de mostrar-ho, realitzen un experiments amb el so (coneixent l’estreta relació de la música amb les matemàtiques) que no us deixarà indiferents.

Aquest és l’enllaç al vídeo:
http://www.cuatro.com/cuarto-milenio/programas/Musica-Magica_3_1532276796.html

En definitiva, crec que ara sóc més capaç de plantejar propostes i planificar activitats per a els nens d’infantil, que no pas abans. Sóc conscient que encara hi ha un llarg camí i tinc present la importància de la renovació pedagògica i la necessitats de continuar-nos formant al llarg de la nostra vida. Però crec que aquest ha estat un bon principi, un pas ferm que m’ha obert tot un camp d’actuació, m’ha aportat moltes eines i estratègies per treballar les matemàtiques amb els infants, i en definitiva, una nova forma de concebre les matemàtiques per transmetre-la als meus futurs alumnes d’una manera lúdica, divertida, motivadora, significativa i plena d’aprenentatges i coneixements.

Adéu amics!!

Gimkariocla; la gimkana de Seriocla!

En aquesta nova entrada, m’agradaria deixar constància del darrer treball que hem realitzat per a l’assignatura de Pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021). Aquest consisteix en realitzar una activitat a l’aula d'Educació Infantil, per tal de treballar amb els més petits aspectes matemàtics com ara la lògica matemàtica, els nombres, la mesura o la geometria, entre d’altres.

D'aquesta manera, vull mostrar tot el procés de confecció de la nostra proposta amb la qual cosa, faré un recorregut explicatiu acompanyat d’imatges, vídeos i altres formats, per tal de plasmar i reflectir de manera fidel i visual tot el treball, esforç, dedicació i il·lusió dipositat en aquest projecte. Així ho vàrem fer!


Elecció de la proposta!


En quant a l’elecció de la proposta, la veritat és que no va ser gens fàcil. No sabíem ben bé què volíem fer per aquesta ocasió amb la qual cosa vam tenir grans debats. Però, finalment, ens va semblar una molt bona idea continuar una passa més enllà el projecte dels animals que vam plantejar en el darrer treball que vam fer titulat “Els misteris de Seriocla”. Però, encara que formés part del mateix projecte i la contextualització fons semblant, aquesta proposta havia de ser diferent, creativa i molt molt atrevida.

D’aquesta manera, se’ns va ocórrer la magnífica idea de realitzar una gimcana, que tant agrada a petits i grans (com podrem comprovar més en davant), on es pogués treballar de forma lúdica i dinàmica aspectes vinculats amb l’àrea de matemàtiques com ara la lògica, els nombres, la mesura i la geometria. Per tant, ja teníem la nostra proposta contextualitzada i orientada. Era molt ambiciosa i sabíem què volíem però ara faltava el més difícil; dur-ho a la pràctica.


Elaboració dels materials i muntatge de l’aula!




Així doncs, ens vam posar mans a l’obra durant totes les vacances de Nadal. Cartolines, folis, paper de cel·lofana i paper continu de diferents colors i grandàries, purpurina, retoladors, teles, entre d’altres, juntament amb una bona dosis d’imaginació, creativitat i paciència, va donar com a resultat una gran quantitat de material que vam emprar per a la decoració i muntatge de l’aula que tenim reservada per a la nostra exposició.

El procés de transformació d’aquesta, va ser un moment de nervis, angoixa, i presa perquè anàvem a contrarellotge, però sobre tot va ser un moment d’entusiasme, de goig, d’il·lusió... que fins i tot ens vam plantejar la possibilitat de muntar un centre entre les tres dirigit a infants de 3-6 anys!! Cada dia que passava vèiem com l’aula ja no pareixia una classe tradicional, sinó que s’anava transformat en un espai de diversió, de llum i color, d’aprenentatge...On abans hi havia una pissarra, ara hi havia un mural gegant on poder fer figures tipus Tangram però a lo gran, i on abans hi havia un munt de cadires, ara hi havia una zona de joc amb un sudoku gegant i figures geomètriques en 3D.

A banda, del material específic de les proves (dau gegant, cordes, cavallet, balança, etc.), la decoració també va ser un punt important que vam treballar a la nostra proposta. Així que vam recobrir l’aula de cartolines y teles de color predominantment blau, ja que si recordem, el món de Seriocla era d’aquest color. A més a més, vam posar herba (simulat amb paper continu verd) al voltant de tota l’aula i vam posar paper de cel·lofana als ventanes i a la llum del sostre per tal de donar un efecte de color molt especial. No faltava detall!

A continuació, m’agradaria mostrar-vos un Movie Maker que hem confeccionat sobre el procés d’elaboració de la nostra proposta on apareixen diverses imatges del moment de muntatge de la classe, de preparació de les diferents proves, de la confecció de les nostres disfresses, així com un vídeo en el que mostrem i expliquem de manera directa les diferents proves de la gimcana, fent un recorregut per tota l’aula. Esperem que us agradi i que ho gaudiu tant com nosaltres haver-ho fet, gràcies!.





Confecció del Power Point de la proposta!

Una vegada ho teníem tot pensat, vam realitzar un Power Point per tal d'exposar la nostra proposta davant la resta de companys. A grans trets, en aquesta presentació vam reflectir aspectes com ara: presentació i justificació de la proposta, edad a la que va dirigida, objectius i els criteris d'avaluació, entre d'altres. A més a més, també hi apareix el procés de confecció de les disfresses amb les quals vam fer la presentació, així com l'explicació de cadascuna de les propostes que vam plantejar per a la nostra gimkana juntament amb imatges per tal que us faceu una imatge més ajustada del que va ser la realitat.

A cotinuació, teníu el Power Point que vam realitzar:

Gymcariocla!
View more presentations or Upload your own.


Presentació del treball!


Finalment, va arribar el gran moment. Teníem la classe llista i preparada, tot eren nervis i estrès perquè definitivament tot l’esforç i treball de mesos enrere es veurien reflectits en poc menys d’una hora, per això havia d’estar tot apunt. L’exposició va ser realment un èxit; tothom va gaudir molt i això es veia reflectit a les seves cares somrients. Per fi vam respirar alleujades i ens vam relaxar una mica més per gaudir d’aquell ambient meravellós que s’havia creat, afavorit per l’actitud participativa de les nostres companyes, que en tot moment van col·laborar amb nosaltres en realització de les diferents proves.

A continuació, m’agradaria mostrar-vos una presentació d’imatges que hem realitzat amb l’eina Picture Trail, per tal d’il·lustrar el moment d’exposició del nostre treball, en el qual les nostres companyes i el propi professor van participar de manera activa en la realització de les diferents proves. Per tal de veure’l, us aconsello que li doneu al play per escoltar la cançó que hi teniu més a baix. L’efecte que es transmet farà que les vostres emocions estiguin a flor de pell. Esperem que gaudiu molt, gràcies de nou!.

Aquí teniu l'àudio amb una famosa cançó de l'artista David Guettat "Sexy Bitch". Dóna-li al play i gaudeix mirant les imatges!




Reflexió individual!


Personalment, he de dir que l’elaboració i confecció d’aquest treball m’ha suposat aprendre i adquirir molts de coneixements i aprenentatges sobre cóm aproximar el pensament matemàtic a l’aula d’infantil però d’una manera lúdica, dinàmica i motivadora. Conjuminant així els binomis aprenentatge i diversió, com la millor estratègia per enriquir els processos d’aprenentatge dels més petits; una etapa en la que el joc suposa la base del seu aprenentatge.

A més a més, he de dir que gràcies a la elaboració d’aquest treball, he desenvolupat una habilitat que no sé ben bé com descriure però que crec que és fonamental per a la nostra futura professió en la docència. M’estic referint a una mirada que et permet fer d’allò quotidià i d’aquells objectes que ens envolten, materials útils per elaborar propostes educatives amb una fonamentació didàctica i formativa que poder presentar als infants. Així per exemple, objectes que tenia a casa com ara sabanes, cordes, pedres, entre d’altres, ara els mirava no com a objectes de decoració per a les prestatgeries, sinó com quelcom que poder oferir als més petits però amb un objectiu didàctic.

A més a més, un altre aspecte que personalment crec que he desenvolupat, és meva capacitat creativa. Penso que ara sóc molt més creativa i capaç de transformar i convertir objectes convencionals en altres materials d’ús didàctic. Un exemple d’això, és la problemàtica que se’ns va plantejar quan vam decidir realitzar la proposta de mesura amb arena, en la qual els infants havien de pesar en una balança diferents saquets amb sorra per saber quants d’aquest pesava una pedra. Desprès de molt buscar per diferents tendes una balança que s’adaptés als nostre requeriments, sense resultat satisfactori, vaig decidir intentar fer-ne una tal i com la volíem. Així doncs, em vaig posar mans a l'obra. Suposava un gran repte i no sabia ben bé per a on començar, però després de molt pensar, aquest així la vaig fer:

En primer lloc, vaig lligar un tros de llana a un pal llarg. Llavors, vaig fer un forat a la part de darrera d'una botella petita d'aigua i vaig passar el tros de llana sobrant pel forat i el vaig deixar que sortís per la part del tapo, el qual vaig enroscat fortament perquè quedés molt tensada la corda. D’aquesta manera, el pal estava a la part de darrera en posició horitzontal. Llavors, vaig aferrar una altra botella de la mateixa dimensió a baix, ajuntant-les pels taps. Ambdues botelles estaven plenes de pedres per tal que es mantinguessin estables per elles mateixes. Llavors, les vaig recobrir de paper continu a mode de decoració. Finalment, vaig penjar de cada un dels extrems un bol de plàstic que serviria per posar els elements a l’hora de mesurar-los. Aquest és l’únic element comprat i va ser molt econòmic, només 1€ cadascun. Per tant, podem veure com de manera econòmica i creativa, aprofitant els recursos que tenim disponibles, es pot aconseguir crear una balança d’acord a les nostres necessitats i amb la satisfacció d’haver-lo fet per un mateix.

Aquest va ser el resultat!


En definitiva, he de dir que estic molt contenta per haver realitzat la nostra proposta de la gimkariocla perquè a banda de tots els coneixements que he adquirit, que gaudit molt pensant propostes, confeccionant els materials i disfresses, i preparant i transformant l’aula en col·laboració amb les meves companyes Sònia i Marta amb les quals tinc una gran amistat.

Altes capacitats: Veritats i falsos mites!

En aquesta nova entrada, m’agradaria mostrar-vos un treball final que hem realitzat les meves companys de grup (Sònia, Marta i jo) per a l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament (22019). Es tracta d’un projecte audiovisual en el qual hem tracta la temàtica d’infants que presenten altes capacitats.

Personalment, quan ens vam assabentar d’aquesta proposta, hem vaig alegrar molt. La veritat és que el fet d’haver de realitzar un vídeo, amb tot el que això suposa, i d’escenificar una trama que nosaltres mateixes hàgim creat, hem va parèixer una activitat molt divertida a través de la qual poder integrar els conceptes més teòrics del tema que ens ocupa però d’es d’una vessant molt més motivadora, lúdica i creativa.


Elecció de l’argument!

Així doncs, ens vam posar mans a l’obra. Com que ja teníem la temàtica definida, la qual ens va tocar per sorteig, vam començar fent una pluja d’idees sobre quin podia ser el format que conduiria el tema en concret. I encara que no sabíem molt bé cap a on anar, el que sí teníem molt clar era un aspecte fonamental; havia de ser un vídeo creatiu i original. Algunes de les propostes que van sorgir, van ser les següents:

- Fer un documental on es parlés d’un infant amb altes capacitats.
- En forma de joc tipus Gymcana o concurs Pasapalabra.
- En forma de noticia o noticiari.
- En forma d’entrevista a un infant amb altes capacitats.
- Escriure la informació en cartolines que vagi apareixent.
- Fer fotos que al passar-les molt ràpid semblés un vídeo.

Però la veritat és que per més idees que sortien, cap de les propostes ens satisfeia plenament i tampoc acabàvem d’estar cent per cent d’acord entre tres.

Finalment, desprès de varius dies rumiant possibles formats per tal de presentar el nostre treball, vam decidir realitzar petites situacions escenificant diverses creences errònies que estan molt esteses entre la nostra societat sobre les persones que presenten altes capacitats, per tal d’eliminar aquest estereotips amb la presència d’un psicòleg i un Pedagog Terapeuta els quals donen la versió més acceptada sobre els diferents temes com a professionals entesos en la matèria. D’aquesta manera, va sorgir el títol que encapçalaria el nostre vídeo “Altes capacitats: veritat i fasos mites”.

En les següents reunions de grup, vam realitzar tota una recerca d’informació a través de pàgines webs a Internet i llibres a la biblioteca per tal de fer una primera aproximació a la temàtica i seleccionar aquella informació més rellevant que ens serviria per al nostre treball. A continuació, vam realitzar un guió en el qual havíem de posar, entre d’altres, la finalitat del treball, una sinopsis, el guió, l’estructura, les necessitats i els recursos de què disposàvem, i la planificació, entre d’altres. Una vegada vam determinar l’estructura del nostre vídeo així com les situacions i personatges que intervindrien, van començar a escriure els diàlegs.

A continuació, teniu el guió definitiu on apareixen tots els aspectes teòrics comentats anteriorment referents al vídeo (finalitat del treball, sinopsis, l’estructura, necessitats i recursos de què disposem, planificació, i diàlegs, entre d’altres).


Guió vídeo_Sònia, Nieves i Marta.





El rodatge!



Finalment, quan ja vam tenir tota la part escrita a punt, va arribar el moment del rodatge. Cadascuna va portar de casa allò que tenia per disfressar-se en el personatge que havia d’interpretar, així com per ambientar les diferents sales (aula i despatx) que apareixerien al vídeo.

La veritat és que el moment de gravació va ser una mescla entre nervis per la pressió que dóna parlar davant d’una càmera, però també de goig i entusiasme per plasmar totes les nostres idees i informació sobre el tema. Volíem fer-ho bé i per això havíem d’encarnar el personatge ficant-nos en la seva pell.

Personalment, vaig escenificar el personatge del Pedagog Terapeuta i va ser molt emocionant i divertit, ja que havíem d’encarnar el paper d’un professional seriós i entès en la matèria per tal de donar la versió més acceptada i eliminar o desmentir la creença errònia tractada anteriorment. Cal destacar, però, que el text que havia de dir era bastant extens i el fet de memoritzar paraules tan tècniques i, a més a més davant d’una càmera, va resultat una mica angoixant, però a la fi molt gratificant.

D’altra banda, per tal de d’encarnar al meu personatge, em vaig posar una bata blanca pareguda a les d’un metge, encara que el Pedagog Terapeuta no duu bata, però jo volia posar-me-la per tal caracteritzar-me més profundament. A més a més, duia una targeta identificativa amb el nom i el meu càrrec professional.

Cal destacar, que el moment de gravació va ser molt divertit. Ho vam passar realment bé interpretant i exagerant diverses situacions amb la qual cosa vam riure molt al mateix temps que desenvolupaven un temàtica tan interessant com són les altes capacitats. A més a més, cal destacar que gràcies a la col·laboració de la germana petita de la Marta i una amiga seva que ens van fer de nines amb i sense altes capacitats en el nostre vídeo, va ser possible realitzar un gran treball tal i com havíem plantejat des d’un principi.

A continuació teniu el nostre projecte audiovisual titulat “Altes capacitats: veritats i fasos mites”. Esperem que us agradi i gaudiu molt!





Dinàmica del vídeo!



Una vegada presentat el nostre projecte audiovisual, durant l’exposició que varem fer davant dels nostres companys d’aula, vam realitzar una dinàmica per tal de fiançar els conceptes més importants i destacats sobre les altes capacitats, mostrats al vídeo, d’una manera lúdica i dinàmica. Amb aquest propòsit, vam confeccionat un calendari d’advent mostrant els dies que falten per començar el període d'exàmens. Aquest abraça del dia 9 fins al 28 de gener, ambdós inclosos.

A continuació us mostrem un document en format Power Point, amb tota la informació sobre la dinàmica que vam realitzar; presentació, procés d’elaboració, materials emprats, i proves realitzades, així com un seguit d’imatges del moment d’exposició i una Webgrafia final amb els enllaços de les pàgines en les quals vam trobar part de les activitats realitzades. Esperem que us agradi i que activeu el cervell, ànim!.


Dinàmica nieves, sònia i marta View more presentations from Sevein52


Conclusions!



En darrera instància, m’agradaria reflexionar en relació a tot el procés d’elaboració realitzat en aquest projecte audiovisual. Personalment, m’ha paregut una proposta molt innovadora i interessant a través de la qual hem pogut aprofundir d’una manera més autònoma sobre un tema molt interessant com són les altes capacitats. Gràcies a aquest, hem pogut investigar, analitzar, reflexionar, aprofundir i documentar tota una sèrie d’informació però d’una manera lúdica, dinàmica i a més a més, creativa, ja que hem estat nosaltres mateixes les agents actives d’aquest procés d’aprenentatge, amb la qual cosa hem assolit plenament la competència bàsica d’aprendre a aprendre.

Alguns dels aspectes que he aprés de nou, són per exemple la diferència entre infants amb altes capacitats i infants talentosos, els nivell de QI a partir del qual podem considerar altes capacitats a un infant, el criteri de diagnòstic diferencial entre infants talentosos i altes capacitats, és a dir, la importància de presentar als índexs de creativitat, entre d’altres. A més a més, he pogut eliminar diversos estereotips i creences irracionals que tenia sobre aquestes persones, per ser-ne més conscient i reconèixer les necessitats que presenten.

En quant a la dinàmica, he de dir que gràcies a aquesta he adquirit molts coneixements nous, ja que he pogut conèixer de primera mà moltes de les proves que es fa a infants que presenten altes capacitats per tal de fomentar i desenvolupar les seves capacitats cognitives i intel·lectuals. Algunes d’aquestes proves són per exemple, de lògica, de memòria, endevinalles, proves projectives, de pensament lateral, de raonament logico-matemàtic, Sudokus, qüestionaris, entre d’altres.

D’altra banda, cal destacar alguns aspectes a millorar com per exemple algunes dades errònies que apareixen al vídeo o el fet de posar música i imatges lliures, que per suposat ho tindrem en compte per tal de millorar i créixer en la nostra pràctica educativa.

En definitiva, destacar que estic molt satisfeta i orgullosa pel producte final presentat a la nostra exposició a través del vídeo i la dinàmica, perquè crec que es veu reflectit tot l’esforç, treball, dedicació i il·lusió dipositat en aquest projecte. La veritat és que ha estat tot un plaer fer una pràctica d’aquest nivell amb les meves companyes Sònia i Marta i per a mi aquesta feina ha estat tot un assoliment i la recompensa és l’aprenentatge que hem adquirit i bagatge que hem adquirit, així com el bon moment que hem passat treballant conjuntament i de manera col·laborativa en un projecte comú com aquest.

Un camaleó camaleònic

A continuació, m'agradaria mostrar-vos un vídeo molt bonic vist a la classe d'Estratègies d'intervenció. Aquest es titula: "Un camaleó camaleònic" i tracta del següent:

Al camaleó no l’agradava com era; veia que els altres animals eren més bonics que ells. Per això, cada vegada que veia un, s’atribuïa una qualitat seva. Així doncs, durant la seva travessia pel bosc, es va posar una trompa d’elefant, un coll de girafa, unes ales i cames de flamenc, una cua de guineu, unes escates i aletes de peix, etc. Però llavors, al camaleó li va donar molta fam i quan va anar a caçar una mosca, el seu aliment preferit, es va adonar que ja no tenia la seva llengua tan llarga i característica dels camaleons. Finalment, el nostre amic es va adonar que no podia fer res amb aquests atributs tan diferents, ja que tot allò era incompatible. D’aquesta manera, es va tornar al seu estat original i va apreciar les seves peculiaritats com a camaleó.


Com podem veure al vídeo, la idea que es vol transmetre, és què allò realment important en les persones són les seves qualitats i peculiaritats úniques que conformen la seva identitat com a ésser humà. Per tant, segons el meu parer, aquest és un vídeo excel·lent per treballar amb els més petits i transmitre'ls aquesta idea per ajudar-los a desenvolupar una identitat única, així com un autoconcepte i autoimatge ajustada de sí mateixos.

Aquí teniu el vídeo. Espero que us agradi!

Análisis crítico de la película de Blancanieves y los siete enanitos

¡Hola a tod@s!

En esta nueva entrada me gustaría dejar constancia de un trabajo grupal que hemos realizado para la asignatura de Comunicación Audiovisual i Multimedia en Educación Infantil (22037). Este consiste en realizar un análisis sobre uno de los tres medio estudiados en clase; publicidad, cine o televisión, siempre vinculados a la edad infantil. En nuestro caso, hemos elegido realizar un análisis y reflexión cinematográfica sobre la película infantil; Blancanieves y los siete enanitos.

A continuación presento el trabajo realizado, el cual podréis encontrar en Scribd, así como una pequeña reflexión individual sobre lo que me ha aportado y los diferentes aprendizajes que he adquirido gracias a su elaboración y confección.


Análisis cinematográfico _Grupo Ibiza




Reflexión individual

Personalmente, gracias al análisis y reflexión llevada a cabo en la realización y elaboración del presente trabajo, he podido conocer muchos aspectos sobre la compañía Disney, especialmente vinculados con su cara menos amable, que francamente desconocía. De esta forma, he podido apreciar cómo dicha compañía, pese a producir películas animadas dirigidas principalmente a niños de edad infantil, esconde un oscuro fin que no siempre está vinculado al mero hecho de entretener. Por el contrario, tal y como podemos ver en las diversas películas producidas por Disney como por ejemplo Aladdin, la Sirenita, Hércules, El Rey León i, por supuesto, Blancanieves y los siete enanitos, todas ellas pretenden no solo entretener, sino también transmitir y educar en valores como el respeto a la autoridad, la jerarquización social, el papel de familia tradicional, fomentar ideologías patriótica, reforzar las diferencias sociales y raciales, etc. tal i como afirma el autor Giroux.

Concretamente en la filmografía visualizada, podemos observar los diversos mensajes tanto implícitos como explícitos que transmite al receptor, en ocasiones de manera subliminal, y con los que pretende fomentar actitudes sexistas (tal y como se alude en numerosas ocasiones al papel de la mujer, la cual ha de quedarse en casa limpiando y cocinando mientras que el hombre sale a trabajar), estereotipos de belleza, la importancia del aspecto físico, mensajes idealizados en cuanto a la pareja deseada, entre otros.

Es por todo ello, que personalmente considero que he gracias a la realización de dicho trabajo, he desarrollado y adquirido una mirada crítica ya no únicamente ante películas infantiles, sino ante todo aquello que nos rodea como por ejemplo la publicidad de la televisión u otros. En mi opinión, es importante adoptar esta actitud escéptica para poner en duda y reflexionar sobre aquello que nos presentan como correcto o como patrones a seguir, ya que pueden esconder en su interior oscuras intenciones.

Otro aspecto que cabe destacar, es que personalmente como futura maestra considero de vital importancia que el estudio y conocimiento de los distintos medios audiovisuales (televisión, cine, radio, etc.) forme parte de los objetivos del currículum de 2008 de Educación Infantil, ya que suponen una excelente oportunidad de aprendizaje gracias a su potencialidad lúdica, dinámica y motivadora. En este sentido, el papel del maestro seria de mediador entre lo entretenido y lo formativo. Por tanto, resulta fundamental educar por un uso crítico y responsable de los distintos medios de comunicación, como ya apuntaba la autora Sara Pereira en el artículo “Educar para un uso crítico de la televisión en Educación Infantil”, para desarrollar así en los más pequeños una actitud reflexiva ante el mundo que los rodea y ser capaces de apreciar cuando cierto anuncio, programa o película pretende “venderles” algo o “hacerles pensar” de determinada forma.

A modo de conclusión, he de decir que la elaboración de este trabajo me ha aportado muchos conocimientos y aprendizajes que me han ayudado a ver las cosas desde des de distintos puntos de vista, a ser escéptica y a adoptar actitudes y posturas críticas, reflexionando sobre aquello que se nos presenta, para ser capaces de poder valorarlo por uno mismo y decidir de acuerdo a nuestros ideales y criterios. Aspecto que considero fundamental para llegar a ser una maestra concienciada con el cambio para un mundo mejor contribuyendo de este modo a la transmisión de dichos conocimientos a los más pequeños, que son el futuro.

Y tú... ¿Cuánto cuestas?

A continuación, me gustaría mostraros uno de los vídeos vistos en el último seminario de la asignatura, titulado: "¿Y tú cuanto cuestas?". Éste nos muestra algunos datos escalofriantes sobre el consumo televisivo que realizamos las personas a lo largo de nuestras vidas.

Una de las cifras que me ha llamado especialmente la atención, es la que afirma que a la edad de 65 años habremos consumido de media nueve años interrumpidos de televisión. Este dato deja al descubierto la realidad social en que nos encontramos inmersos y plantea toda una serie de cuestiones sobre el papel que juegan las grandes corporaciones a través de la publicidad televisada, la cual llega incluso al punto de controlar nuestros pensamientos, actitudes y deseos más profundos. Tal y como se afirma en el documental: “somos un producto diseñado para consumir otros productos”, revelando así el oscuro fin del sistema en que vivimos.

A continuación podéis ver el vídeo titulado: "¿Y tú cuanto cuestas?". Espero que os guste!

Coneixement del medi natural

Hola a tothomm!!

En aquesta nova entrada inicïo un espai en el meu bloc de tercer de Grau d'Educació Infantil, que faré servir per publicar notícies, artícles, comentaris dels foros, treballs etc., relacionats tots ells amb l'assignatura "Coneixement del medi natural i la seva didàctica", a càrrec del professor José González de Alaiza García.

En definitiva, espero que aquest espai ajudi al lector a fer-se una idea el més aproximada possible del treball realitzat a l'assignatura i les ganes de trasmetre els coneixements adquirits gràcias a aquesta.

Una salutació,

Nieves Tobaruela Mendoza.