"L'aprenentatge no es construeix des de la certesa de qui sap, sinó des de la inquietud de qui té i reconeix el seu desig de saber i conèixer" (M. Anguita).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica. Mostrar tots els missatges
En aquesta darrera entrada de blog de l'assignatura de El pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021), m’agradaria fer una petita reflexió personal sobre tot el que m’ha aportant i el que he après gràcies a haver-la cursat durant el tercer curs de la carrera de grau d’Educació Infantil.
Personalment, he de dir que gràcies a aquesta, he pogut adquirir molts coneixements i aprenentatges sobre com aproximar i treballar amb els més petits el pensament matemàtic a l’aula d’infantil. Aspectes que abans desconeixia que podien tenir una implicació formativa vinculades amb aquesta àrea del saber, crec que ara a poc a poc estic adquirit una mirada didàctica envers aquest aspecte.
A més a més, ara he pogut aprendre quins conceptes i coneixements han d’adquirir els infants vinculats amb aquesta disciplina, segons l’edat, per tal d’adaptar les diferents propostes i activitats a les seves necessitats i requeriments, ajustats segons el seu nivell maduratiu i necessitats individuals. D’aquesta manera, he sabut apreciar que realment tot el que ens envolta són matemàtiques i que només hem d’ensinistrar la nostra mirada per tal de saber captar-ho.
En relació amb això, m’agradaria mostrar-vos un reportatge molt interessant que vaig veure fa un parell de setmanes al programa de Cuarto Milenio de la quatre i que ara us vull mostrar, perquè li vaig veure ràpidament un implicació directa amb les matemàtiques i em va ajudar molt a creure que realment tot el que ens envolta són matemàtiques. Aquest reportatge parla sobre la ciència de la Cimàtica, què és una disciplina que tracta de demostrar que l’ordre de l’harmonia apareix en totes les estructures de la realitat. Per tal de mostrar-ho, realitzen un experiments amb el so (coneixent l’estreta relació de la música amb les matemàtiques) que no us deixarà indiferents.
En definitiva, crec que ara sóc més capaç de plantejar propostes i planificar activitats per a els nens d’infantil, que no pas abans. Sóc conscient que encara hi ha un llarg camí i tinc present la importància de la renovació pedagògica i la necessitats de continuar-nos formant al llarg de la nostra vida. Però crec que aquest ha estat un bon principi, un pas ferm que m’ha obert tot un camp d’actuació, m’ha aportat moltes eines i estratègies per treballar les matemàtiques amb els infants, i en definitiva, una nova forma de concebre les matemàtiques per transmetre-la als meus futurs alumnes d’una manera lúdica, divertida, motivadora, significativa i plena d’aprenentatges i coneixements.
En aquesta nova entrada, m’agradaria deixar constància del darrer treball que hem realitzat per a l’assignatura de Pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021). Aquest consisteix en realitzar una activitat a l’aula d'Educació Infantil, per tal de treballar amb els més petits aspectes matemàtics com ara la lògica matemàtica, els nombres, la mesura o la geometria, entre d’altres.
D'aquesta manera, vull mostrar tot el procés de confecció de la nostra proposta amb la qual cosa, faré un recorregut explicatiu acompanyat d’imatges, vídeos i altres formats, per tal de plasmar i reflectir de manera fidel i visual tot el treball, esforç, dedicació i il·lusió dipositat en aquest projecte. Així ho vàrem fer!
Elecció de la proposta!
En quant a l’elecció de la proposta, la veritat és que no va ser gens fàcil. No sabíem ben bé què volíem fer per aquesta ocasió amb la qual cosa vam tenir grans debats. Però, finalment, ens va semblar una molt bona idea continuar una passa més enllà el projecte dels animals que vam plantejar en el darrer treball que vam fer titulat “Els misteris de Seriocla”. Però, encara que formés part del mateix projecte i la contextualització fons semblant, aquesta proposta havia de ser diferent, creativa i molt molt atrevida.
D’aquesta manera, se’ns va ocórrer la magnífica idea de realitzar una gimcana, que tant agrada a petits i grans (com podrem comprovar més en davant), on es pogués treballar de forma lúdica i dinàmica aspectes vinculats amb l’àrea de matemàtiques com ara la lògica, els nombres, la mesura i la geometria. Per tant, ja teníem la nostra proposta contextualitzada i orientada. Era molt ambiciosa i sabíem què volíem però ara faltava el més difícil; dur-ho a la pràctica.
Elaboració dels materials i muntatge de l’aula!
Així doncs, ens vam posar mans a l’obra durant totes les vacances de Nadal. Cartolines, folis, paper de cel·lofana i paper continu de diferents colors i grandàries, purpurina, retoladors, teles, entre d’altres, juntament amb una bona dosis d’imaginació, creativitat i paciència, va donar com a resultat una gran quantitat de material que vam emprar per a la decoració i muntatge de l’aula que tenim reservada per a la nostra exposició.
El procés de transformació d’aquesta, va ser un moment de nervis, angoixa, i presa perquè anàvem a contrarellotge, però sobre tot va ser un moment d’entusiasme, de goig, d’il·lusió... que fins i tot ens vam plantejar la possibilitat de muntar un centre entre les tres dirigit a infants de 3-6 anys!! Cada dia que passava vèiem com l’aula ja no pareixia una classe tradicional, sinó que s’anava transformat en un espai de diversió, de llum i color, d’aprenentatge...On abans hi havia una pissarra, ara hi havia un mural gegant on poder fer figures tipus Tangram però a lo gran, i on abans hi havia un munt de cadires, ara hi havia una zona de joc amb un sudoku gegant i figures geomètriques en 3D.
A banda, del material específic de les proves (dau gegant, cordes, cavallet, balança, etc.), la decoració també va ser un punt important que vam treballar a la nostra proposta. Així que vam recobrir l’aula de cartolines y teles de color predominantment blau, ja que si recordem, el món de Seriocla era d’aquest color. A més a més, vam posar herba (simulat amb paper continu verd) al voltant de tota l’aula i vam posar paper de cel·lofana als ventanes i a la llum del sostre per tal de donar un efecte de color molt especial. No faltava detall!
A continuació, m’agradaria mostrar-vos un Movie Maker que hem confeccionat sobre el procés d’elaboració de la nostra proposta on apareixen diverses imatges del moment de muntatge de la classe, de preparació de les diferents proves, de la confecció de les nostres disfresses, així com un vídeo en el que mostrem i expliquem de manera directa les diferents proves de la gimcana, fent un recorregut per tota l’aula. Esperem que us agradi i que ho gaudiu tant com nosaltres haver-ho fet, gràcies!.
Confecció del Power Point de la proposta!
Una vegada ho teníem tot pensat, vam realitzar un Power Point per tal d'exposar la nostra proposta davant la resta de companys. A grans trets, en aquesta presentació vam reflectir aspectes com ara: presentació i justificació de la proposta, edad a la que va dirigida, objectius i els criteris d'avaluació, entre d'altres. A més a més, també hi apareix el procés de confecció de les disfresses amb les quals vam fer la presentació, així com l'explicació de cadascuna de les propostes que vam plantejar per a la nostra gimkana juntament amb imatges per tal que us faceu una imatge més ajustada del que va ser la realitat.
A cotinuació, teníu el Power Point que vam realitzar:
Finalment, va arribar el gran moment. Teníem la classe llista i preparada, tot eren nervis i estrès perquè definitivament tot l’esforç i treball de mesos enrere es veurien reflectits en poc menys d’una hora, per això havia d’estar tot apunt. L’exposició va ser realment un èxit; tothom va gaudir molt i això es veia reflectit a les seves cares somrients. Per fi vam respirar alleujades i ens vam relaxar una mica més per gaudir d’aquell ambient meravellós que s’havia creat, afavorit per l’actitud participativa de les nostres companyes, que en tot moment van col·laborar amb nosaltres en realització de les diferents proves.
A continuació, m’agradaria mostrar-vos una presentació d’imatges que hem realitzat amb l’eina Picture Trail, per tal d’il·lustrar el moment d’exposició del nostre treball, en el qual les nostres companyes i el propi professor van participar de manera activa en la realització de les diferents proves. Per tal de veure’l, us aconsello que li doneu al play per escoltar la cançó que hi teniu més a baix. L’efecte que es transmet farà que les vostres emocions estiguin a flor de pell. Esperem que gaudiu molt, gràcies de nou!.
Aquí teniu l'àudio amb una famosa cançó de l'artista David Guettat "Sexy Bitch". Dóna-li al play i gaudeix mirant les imatges!
Reflexió individual!
Personalment, he de dir que l’elaboració i confecció d’aquest treball m’ha suposat aprendre i adquirir molts de coneixements i aprenentatges sobre cóm aproximar el pensament matemàtic a l’aula d’infantil però d’una manera lúdica, dinàmica i motivadora. Conjuminant així els binomis aprenentatge i diversió, com la millor estratègia per enriquir els processos d’aprenentatge dels més petits; una etapa en la que el joc suposa la base del seu aprenentatge.
A més a més, he de dir que gràcies a la elaboració d’aquest treball, he desenvolupat una habilitat que no sé ben bé com descriure però que crec que és fonamental per a la nostra futura professió en la docència. M’estic referint a una mirada que et permet fer d’allò quotidià i d’aquells objectes que ens envolten, materials útils per elaborar propostes educatives amb una fonamentació didàctica i formativa que poder presentar als infants. Així per exemple, objectes que tenia a casa com ara sabanes, cordes, pedres, entre d’altres, ara els mirava no com a objectes de decoració per a les prestatgeries, sinó com quelcom que poder oferir als més petits però amb un objectiu didàctic.
A més a més, un altre aspecte que personalment crec que he desenvolupat, és meva capacitat creativa. Penso que ara sóc molt més creativa i capaç de transformar i convertir objectes convencionals en altres materials d’ús didàctic. Un exemple d’això, és la problemàtica que se’ns va plantejar quan vam decidir realitzar la proposta de mesura amb arena, en la qual els infants havien de pesar en una balança diferents saquets amb sorra per saber quants d’aquest pesava una pedra. Desprès de molt buscar per diferents tendes una balança que s’adaptés als nostre requeriments, sense resultat satisfactori, vaig decidir intentar fer-ne una tal i com la volíem. Així doncs, em vaig posar mans a l'obra. Suposava un gran repte i no sabia ben bé per a on començar, però després de molt pensar, aquest així la vaig fer:
En primer lloc, vaig lligar un tros de llana a un pal llarg. Llavors, vaig fer un forat a la part de darrera d'una botella petita d'aigua i vaig passar el tros de llana sobrant pel forat i el vaig deixar que sortís per la part del tapo, el qual vaig enroscat fortament perquè quedés molt tensada la corda. D’aquesta manera, el pal estava a la part de darrera en posició horitzontal. Llavors, vaig aferrar una altra botella de la mateixa dimensió a baix, ajuntant-les pels taps. Ambdues botelles estaven plenes de pedres per tal que es mantinguessin estables per elles mateixes. Llavors, les vaig recobrir de paper continu a mode de decoració. Finalment, vaig penjar de cada un dels extrems un bol de plàstic que serviria per posar els elements a l’hora de mesurar-los. Aquest és l’únic element comprat i va ser molt econòmic, només 1€ cadascun. Per tant, podem veure com de manera econòmica i creativa, aprofitant els recursos que tenim disponibles, es pot aconseguir crear una balança d’acord a les nostres necessitats i amb la satisfacció d’haver-lo fet per un mateix.
Aquest va ser el resultat!
En definitiva, he de dir que estic molt contenta per haver realitzat la nostra proposta de la gimkariocla perquè a banda de tots els coneixements que he adquirit, que gaudit molt pensant propostes, confeccionant els materials i disfresses, i preparant i transformant l’aula en col·laboració amb les meves companyes Sònia i Marta amb les quals tinc una gran amistat.
A continuació, m’agradaria mostrar un altre article realment interessant titulat: “¡A las matemáticas por el Sudoku!”. Aquest escrit, narra una experiència posada en pràctica per un professional de la docència anomenat Jacinto Marín Laborda, mestre d’Educació Infantil en el CEIP Luís Costa, de Múrcia.
La seva proposta, consisteix en aprofitar els innumerables beneficis que aporta el conegut passatemps Japonès, Sudoku, per donar-li un ús educatiu i lúdic en els centres escolars però adaptat als més petits.
D’aquesta manera, va aprofitar el Sudoku com un recurs didàctic per presentar les matemàtiques entre els infants per tal d’iniciar-los en el desenvolupament del pensament lògico-matemàtic sempre des d’una vessant lúdica i divertida, seguint la finalitat amb que es va crear.
Entre els diversos beneficis que por aportar aquest tipus d’activitat, cal destacar que ajuda a desenvolupar la capacitat de reflexió i anàlisi, així com al raonament lògic i sistemàtic, a la capacitat d’observació, atenció i deducció, a l’elaboració d’estratègies per resoldre problemes i a la creativitat i imaginació, entre d’altres.
En definitiva, personalment considero aquesta pràctica molt positiva per treballar-la amb infants, ja que suposa una oportunitat d’aprenentatge a través del qual adquirir uns coneixements però des d’una perspectiva lúdica i gratificant. A més a més, gràcies al Sudouku, es pot treballar una gran quantitat de coneixements ja que possibilita la incorporació de múltiples temàtiques com pot ser els números, les formes geomètriques, els dibuixos, les estacions de l’any, etc.
A continuació, m’agradaria mostrar-vos un altre article molt interessant titulat: "La libreta de ciencias". Aquest tracta sobre una experiència realitzada per un centre educatiu de Barcelona que té una gran vocació d’innovació pedagògica. És per això, que han portant a terme un nova experiència en la utilització d’un recurs pedagògic molt interessant; la llibreta de ciències.
La llibreta de ciències, és un instrument didàctic molt útil alhora que innovador i interessant. La seva funció principal, és que l’infant faci un registre de tots els projectes i experiments que realitzen a l’aula per tal de fer un recull exhaustiu de l’experiència viscuda. D’aquesta manera, l’infant anotarà tot el procés dut a terme sobre els projectes, que van des del plantejament de dubtes, fins a l’explicació dels resultats obtinguts, passant per les hipòtesis i la provatura del mateix.
Un aspecte que cal destacar, és què la llibreta de ciències és un material que tindrà cada infant individualment i que, a més a més, passarà de curs juntament amb l’infant per tal de donar-li continuïtat i plasmar així l’evolució de la història del seu aprenentatge. No obstant, en els cursos d’Educació Infantil, aquesta experiència es durà a terme de manera grupal amb la qual cosa n’hi haurà una per grup/classe.
En definitiva, penso que la llibreta de ciències és un recurs que pot resultar molt positiu i beneficiós en la construcció de l’aprenentatge de l’infant, ja que suposa un context real per escriure amb sentit i deixar constància dels aprenentatges adquirits d’una manera significativa i profunda.
Aquí teniu el document PDF. Espero que us agradi aquest magnífic recurs educatiu!
Aquest tracta sobre una experiència realitzada de manera conjunta per tres centres educatius d’Espanya. Algunes de les activitats realitzades van ser les següents:
- Selecció, intercanvi i resolució setmanal de reptes matemàtics. - Establiment de contactes periòdics entre els centres. - Elaboració, difusió, intercanvi i posada en pràctica del “bagul màgic”. - Intercanvi de materials. - Encontres entre l’alumnat i el professorat dels diferents centres.
A continuació, es van celebrar els tres encontres en cadascun del centres on es van trobar alumnes i professors de les diferents escoles. Les primeres jornades, es realitzaven jocs i dinàmiques de presentació, acollida i coneixement de les instal·lacions. Durant les següents jornades, es van realitzar moltes activitats i jocs matemàtics de resolució de problemes, etc. Finalment, les darreres jornades servien per estrènyer llaços i conèixer quelcom més de la seva riquesa cultural.
Personalment, aquesta experiència m’ha semblat molt interessant, ja que penso que realitzar un projecte d’aquesta magnitud en estreta col·laboració amb altres centres educatius, suposa una excel·lent oportunitat per compartir recursos, materials, propostes d’activitats, cercar noves metodologies i intercanviar opinions, entre d’altres.
A més a més, pel fet de ser una experiència compartida entre tres centres que segueixen un línea educativa similar, basada en l’aprenentatge autònom de l’infant a través de projectes de treball on el mestre fa de guia d’aquest procés, la posada en pràctica d’aquesta suposa una gran motivació, ja que poden sentir-se part d’un grup que presenta uns ideals semblants i a través dels qual poder enriquir la pròpia pràctica educativa per seguir creixent.
Per tant, considero aquesta experiència molt innovadora i positiva, ja que pot aportar grans beneficis tant a docents com discents sobretot en quant a la millorar de la competència matemàtica pel fet d’aprendre d’una manera compartida i lúdica a través de jocs i reptes d’acord amb els interessos i les inquietuds dels infants. D’aquesta manera, s’aconsegueix un aprenentatge significatiu i profund valorant i gaudint de les matemàtiques.
Aquí teniu el document en PDF perquè el pugueu veure. Espero que us agradi l'experiència!
A continuació, mostrem el making off que mostra tot el procés que vam haver de seguir fins a obtenir el resultats que us hem mostrat anteriorment. Va ser un camí llarg amb algunes dificultats, però que finalment va tenir la seva recompensa! Esperem que us agradi!!
ELS NOSTRES PROTAGONISTES!
A continuació, mostraré cóm van quedar els nostres protagonistes de paper i els vídeos d'origami que vam emprar per fer-los de papiroflexia. La veritat és que són una mica difícils i es requereix molta paciència i empeny, però a la fi el resultat va ser perfecte i als nens els encanta!
PATO!
CROKI!
RABBIT!
BAMBÚ!
IRIS!
VALENTÍN!
LA FLOR!
ÀFRICA!
SHAKE!
ABELLARANYA!
DRAC!
VELL SALZE!
UNA DE TOMES FALSES!
Per últim, us mostro les tomes falses del moment de gravació que no van sortir correctament. Com podeu imaginar al principi teníem molt vergonya pel so de la nostra veu en àudio. Això, juntament amb algunes equivocacions a l'hora de llegir el conte, dóna una combinació ideal per asegurar-nos el no parar de riure! esperem que gaudiu molt!
En aquesta nova entrada, us mostraré el treball corresponent al tema 2 de l'assignatura de El pensament Matemàtic i la seva Didàctica, de tercer curs de GEDI.
Aquest consisteix a realitzar una sèrie de propostes a través de les quals els nens d'edat infantil s'aproximin al pensament matemàtic per tal desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals com ara el raonament lògic, la simbolització, l'abstracció, la creativitat, l'atenció i la memòria entre d'altres, però també de fomentar una actitud positiva envers aquesta matèria tan estigmatitzada tradicionalment per la societat. D’aquesta manera, tractarem eliminar la visió de que les matemàtiques són avorrides, inútils i allunyades de la realitat, per tal de transmetre l’entusiasme i la passió necessària per viure les matemàtiques com una font de plaer i aprenentatge inesgotable.
A més a més, les nostres propostes no restaran aïllades i inconnexes de la resta d’àrees, sinó que es treballaran de manera transversal per tal de contextualitzar-les i fer-les significatives per l’infant. Aquest fet farà que el nen estigui molt més motivat per resoldre els possibles reptes cognitius que pugui trobar.
Un altre aspecte molt important que cal destacar, fa referència a la manera de transmetre els nous coneixements, ja que tractarem d’eliminar la forma tradicional en que el mestre era l’únic posseïdor de la veritat, per tal de basar-nos en la metodologia constructivista que postula l’infant com a agent actiu del propi aprenentatge, restant el mestre com a guia d’aquest procés.
En quant a les nostres propostes d’activitats per treballar amb els infants el pensament matemàtic, i més concretament els aspectes relacionats amb els nombres com ara seriar, ordenar i classificar, podem dir que estan basades en un conte que hem inventat les meves companyes de grup i jo. Aquest es titula Els Misteris de Seriocla que correspon justament amb les primeres lletres de les operacions nombrades anteriorment (seriar, ordenar i classificar).
Degut als nombrosos beneficis dels contes pels infants així com pel seu caràcter lúdic i dinàmic, hem pensat presentar les nostres propostes dins un conte a mode de problemes o reptes que han de superar els protagonistes, que són uns animalets fets de papiroflexia. A més a més, cal destacar que aquest conte el contextualitzarem com a part del projecte dels animals en el qual es treballaria de manera transdiciplinar altres aspectes com ara la literatura, l’expressió comunicativa, la imaginació i les llengües, entre d’altres.
Cal destacar, que aquestes propostes aniran dirigides a infants de cinc anys i en petit grup a través d’un racó específic sobre aquest projecte. En quant als materials emprats seran múltiples i variats per tal de garantir l’enriquiment de l’activitat. Finalment, en quant a l’avaluació, cal mencionar que serà processual i es durà a terme per mitjà de l’observació sistemàtica per part del mestre. Aquest, a través de preguntes prèviament estipulades, podrà conèixer el moment en que es troba l’infant i ajudar-lo en els reptes cognitius que pugui tenir actuant així en la zona de desenvolupament proper (Vigotsky). Degut a la nostra filosofia de treball, el mestre també s’autoavaluarà per tal de millorar la seva pròpia pràctica educativa.
En definitiva, esperem que aquesta proposta, suposi per l’infant una oportunitat de joc com a font de plaer i diversió, a través de la qual adquirir el gust per l’activitat matemàtica com a eina clau de progrés i superació dins d’una vida de reptes.
“Si quieres educar a los alumnos mediante los conocimientos, ama y domina tu materia, y ellos le tomarán gusto y la amarán como tu, e influirás en su educación (...)”. Lev Nikolaièvitx Tolstoi.
CONTE: ELS MISTERIS DE SERIOCLA!
Aquí teniu la presentació power point del nostre treball, que consta d'una justificació de la proposta, una presentació del treball que mostrem, els objectius que es pretenen aconseguir, els materials que es faran servir, el conte en qüestió amb les propostes de treball que hem plantejat i la bibliografia emprada. També us mostrem l'àudio que vam emprar en la presentació del power point. La cançó és "In the Jungle". Donéu-li al play mentre vegeu el document. Veureu quin efecte més xulo! Esperem que us agradi!!
A continuació, us mostraré el meu treball individual corresponent al tema 1 de l'assignatura. Aquest tracta, d'un anàlisi i reflexió sobre la competència matemàtica als currículums d'Educació Infantil i primària. A més a més, hi podreu trobar una reflexió final personal de caire comparatiu entre ambdós currículums, i quin s'ajusta més i per qué, a les meves preferències segons com estan dipossats els diferents objectius i continguts, així com els criteris avalutius que es segueixen a cada etapa educativa.
En aquesta nova entrada, m'agradaria fer una petita reflexió sobre les matemàtiques i allò que les envolta per tal de fer una primera aproximació que ens introdueixin de ple en aquestes.
Què són les mates?
Les matemàtiques són una ciència oberta i en evolució, que estudia les propietats i relacions entre aspectes abstractes com ara números, figures geomètriques, símbols, etc. per tant, les matemàtiques no són només nombres, si no que cal considerar, a més a més, la lògica, la geometria, la mesura, o l’estadística entre d’altres. A més a més, són un instrument de comunicació que té un llenguatge propi. A grans trets, podem dir que tot el que ens envolta són matemàtiques, la terra en que vivim, les objectes que toquem, l’espai exterior, etc.
Per a qué serveixen? Són necessáries ensenyar-les a l'escola? per qué?
Les matemàtiques tenen un paper funcional, ja que serveixen per ajudar-nos a resoldre problemes de la vida quotidiana i a entendre el món en què vivim. És per això, la importància d’ensenyar-les i transmetre-les des de edats infantils, ja que tenen un paper formatiu en la mesura que desenvolupen capacitats intel·lectuals com ara el raonament lògic, la simbolització, l’abstracció, la creativitat, l’atenció i la memòria. A més a més, són una bona base per a estudis superior i la vida laboral, però també per afrontar reptes del dia a dia de les persones.
Com hauria de ser un bon mestre de matemàtiques?
Per tal d’arribar a ser un bon mestre de matemàtiques , és necessari que, en primer lloc, ens plantegem una sèrie d’interrogants com ara: què volem aconseguir; què volem transmetre als infants; com programar una classe; quins materials emprar; quines propostes realitzar; com saber si realment han aprés alguna cosa etc. I per últim, ha de dominar els continguts matemàtics de l’educació infantil, tenir una actitud positiva, saber quins objectius, continguts, orientacions metodològiques i formes d’avaluar s’estableixen a l’etapa i reconèixer l’atenció a la diversitat. Però sobre tot, aprendre a ser crítics, creatius, autònoms en les decisions i realitzar una formació continuada al llarg de la vida per tal de continuar aprenent i formant-se.
La meva experiència amb les matemàtiques, per desgràcia com la majoria de la població, va ser molt dolenta. Jo també vaig sofrir els infortunis d’un professor que no transmetia cap tipus de passió a l’hora d’ensenyar matemàtiques. Algunes d’aquestes amargues experiències són les següents:
Experiència 1: premiant la velocitat!
En el curs de quart de primària teníem un professor, al parer, obsessionat amb la velocitat. En lloc de respectar els diferents ritmes d’aprenentatges, tant necessaris per un correcte desenvolupament en l’aprenentatge de l’infant, aquest professor tenia per costum premiar aquells alumnes més ràpids. Tinc a la meva ment clavat el record dels exàmens de quart de primària com una prova a contrarellotge on no era tant important entendre els problemes, si no acabar-los els més ràpid possible. El premi no era altre que el privilegi de seure al costat de la taula del professor mirant de cara a la resta de companys mentre l’afortunat corregia els seus exàmens.
Lògicament aquesta prova ens estressava a la resta, que per suposat tractàvem de fer la màxima via, per cert inútilment, perquè també volíem seure al costat del mestre en un vago intent d’aprovació per part seva. I dic inútilment perquè el que guanyava era sempre el mateix. Això ens frustrava i jo personalment em feia sentir inútil davant les matemàtiques perquè per més que m’esforces aquella persona sempre acabava abans que jo.
Experiència 2: ets dels que saben o no dividir?
Una altra experiència que vaig viure amb aquest mateix professor del que parlava anteriorment, fa referència a un singular mètode d’aprenentatge de les contes de dividir. Aquest consistia en dividir la classe entre els que sabien dividir i els que no sabien (desafortunadament per a mi, estava dins el grup dels que encara no sabien, que per cert era majoritari). Llavors per cada 5-6 alumnes que no sabien, el mestre delegava la seva funció de mestre a un dels que sí sabien dividir. En teoria, aquest mètode pot ser un bon plantejament, ja que entre els mateixos alumnes ens recolzàvem i ajudàvem. El problema rau en el plantejament d’aquest nou mètode, ja que una vegada més s’afavorien únicament els que sabien per sobre dels que no sabien. L’infant, que en aquest cas feia de mestre, es posava davant els seus nous alumnes, agafava el guix i amb un aire una mica grotesc imitava al professor mentre suposadament aprendíem a dividir. Lògicament la meva gelosia i rivalitat causada per la competitivitat a la que ens havia sotmès el mestre, em feia estar més preocupada d’altres aspectes (frustració, enuig, etc.) que d’aprendre a dividir amb la nova mestra.
Experiència 3: fent filera...
Aquesta experiència la vaig protagonitzar una mica més gran, a 1er de la ESO. En aquest cas, la professora de matemàtiques cada dilluns a primera hora del matí ens feia posar-nos drets pegats a la paret per ordre de llista. La professora copiava contes de dividir a la pissarra i per ordre sortíem a tractar de resoldre-les. Record aquesta situació com un moment d’angoixa, d’espera, d’eternitat, de crits, de nerviosisme, de por... Pot ser la pressió dels companys esperant nerviosos, potser per la mirada intimidadora de la mestra darrera la teva esquena que paregués com si estigués esperant a que t’equivoquis per cridar-te davant de tothom... ho pot ser una mica de tot.
Però a la fi aquest era un moment crucial, perquè si aconseguies encertar el números tenies com a premi seure a la teva cadira, sinó havies de tornar a la cua per tornar a repetir de nou la operació. Crec que això encara era pitjor; la sensació de veure com alguns s’anaven asseient-se mentre tu tornaves una i altra vegada a la maldita cua... mentre et senties humiliat davant la resta de la classe per no haver-la resolt allà mateix.
Experiència 4: afortunadament, no tot és dolent!
Per sort, no totes les meves experiències amb les matemàtiques van ser amargues. De fet, recordo una especialment amb molta tendresa i melancolia. Recordo una mesa de saló i la meva família asseguda jugant al superpoli que ens havíem regalat els Reis Mags aquell Nadal. Jo hauria de tenir uns 6-7 anys i la meva germana uns 11-12. Ella sempre guanyava, no recordo ben bé si era perquè els meus pares la deixaven o perquè aprofitava algun despist meu per robar els diners de la banca. A mi m’agradava molt ser la banca, però encara necessitava l’ajuda de la meva mare per contar els diners que havia de retornar. També record una casella; Fernando IV. Quan hi vaig caure i la vaig llegir per comprar-me-la, la meva mare va llegir per sobre de mi “Fernando cuarto”. Molt sorpresa li vaig demanar perquè havia dit “cuarto” si en cap lloc deia això.
D’aquesta manera tan peculiar, vaig descobrir l’existència dels nombres Romans. Record que el joc va terminar en aquell moment per culpa meva.... em van sorgir milers de preguntes sobre aquests tals Romans, com ara: Qui eren?, Perquè no feien servir números com els que jo coneixia?, Com podia desxifrar aquelles marques tan rares?, si no tenien ceros, com podien posar nombres molt grans com ara 1.250?, Com feien ells les divisions amb aquelles marques tan difícils d’entendre?, i moltes altres que ja no record. Estava tan apassionada i fascinada amb el meu nou descobriment que record que vaig aprendre el valor de totes les lletres aquella mateixa nit i les combinacions fins al 100. Vaig aprendre que només es podien posar tres I seguits i que quan posàvem un I a la esquerra d’un V es restava la primera quantitat. Per tant, ja entenia perquè la meva mare va llegir “Fernando cuarto” allà on posava Fernando IV.
La veritat és que aquest aprenentatge em va marcar tant, que encara avui dia el recordo amb molta estima, suposo que per l’amor i la passió amb que la meva mare m’ho va transmetre. Perquè aquella nit no només vaig conèixer l’existència d’un nou llenguatge per designar els números, sinó que també m’ha servit per aprendre al llarg dels anys que la clau per adquirir un bon aprenentatge resideix en l’amor i la passió amb que t’ho transmetin. Perquè només així es retroalimentarà aquest entusiasme, aconseguint que l’infant realitzi un aprenentatge realment significatiu i profund, aprofitat per la natural i espontània curiositat que posseeixen tots els infants.
En nova aquesta entrada inicïo un espai en el meu bloc de tercer de Grau d'Educació Infantil, que faré servir per publicar notícies, artícles, comentaris dels foros, treballs etc., relacionats tots ells amb l'assignatura "El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica", a càrrec del professor Adán Garriga Torres.
En definitiva, espero que aquest espai ajudi al lector a fer-se una idea el més aproximada possible del treball realitzat a l'assignatura i les ganes de trasmetre els coneixements adquirits gràcias a aquesta.
